14 gener 2021

Vull recordar tres qualitats que tu atresores:

la emoció mou a l'ésser humà, emocions de tota mena que ens acompanyen al llarg de la vida. De vegades ens porten a un estat agradable, altres vegades no tant, i també hi ha emocions que un mai hagués volgut sentir. Observar-les, identificar-les i permetre que aflorin és fonamental. La nostra educació, cultura, religió, família, trajectòria ... I tants condicionaments creen resistències i no ens expressem, anem restringint, anem acumulant, ens contenim i això al llarg de el temps pot portar conseqüències.

Ser un mateix és la gran tasca, quan deixes les teves emocions brollar pots conèixer-les, vivenciar-, saber què són. Observar-les produeix recel, fins i tot compromís o sorpresa ... .No les jutges. És part de l'procés, no tens per què emetre cap opinió, simplement acceptar que ets un ésser humà i de vegades no hi ha resposta a segons quines preguntes. Que no troba resposta és una cosa que la nostra ment no pot tolerar, permet que sigui així. Però si jutges i t'identifiques tampoc passa res, tan sols que ja som al forat, ia les afliccions no van a deixar-te veure amb claredat, però no passa res, sempre hi ha una nova oportunitat per entrenar-se.

El dia que confies en la tècnica o simplement passa que mires des del teu institució, la consciència, des del teu testimoni neutre, imparcial, es desenvolupa una visió generosa, indulgent, fresca que a el principi no és habitual. És una mirada amb la perspectiva necessària per entendre perquè van sorgir i sentir alleujament o no entendre i seguir sentint alleujament, es genera un coneixement i una comprensió per un mateix, ets un ésser humà. No passa res.

És en aquest moment quan se suscita un govern, estàs en una posició segura i sòlida per ser més lliure: SER UN MATEIX. Quan ets tu mateix i et reconcilies amb les emocions, es manifesta un gran poder; donar poder: una gran força que sorgeix de la compressió per un mateix, de la compassió per tu, i s'aconsegueix ser més senzill, més d'acord, més harmoniós, menys crític, clarament millor. Aquesta força t'aporta la teva confiança i portes a terme projectes, il·lusions i somnis sabent que el camí cap a això és la gran joia, el camí de la teva present: Aquí i ara.

Tot es genera des de la pròpia expressió, obrint la finestra i deixant que passi l'aire. Es purifica, es neteja i s'ha buidat un, deixant lloc lliure per a albergar noves experiències i il·lusió, en aquest brillantor neix l'entusiasme.

el entusiasme està directament relacionat amb la purificació, amb la neteja, amb l'espai a punt per recol·lectar. Directament relacionat amb l'actitud, té a veure amb l'alegria, el goig, la inquietud. L'entusiasme neix en el moment present fent-te més conscient que cada dia és una nova oportunitat, cada inspiració i cada exhalació un "chance" per abandonar el que no necessites. Per desfer de les motxilles que traginem. Es manifesta la sacralitat de les coses més simples, i allí en la simplicitat gaudeix l'entusiasta, encara amb les dificultats, assaboreix el seu despertar, la seva dutxa, seure al cotxe i iniciar la marxa. A cada pas l'entusiasta veu una oportunitat nova i és el gran agraït per tot.

Gràcies!

Ángela