Get in touch
555-555-5555
mymail@mailservice.com
Sensibilització i coneixement en equilibri
Per Santi Serrat
L'actual crisi climàtica i mediambiental obliga a un esforç en comunicació per aconseguir que la conscienciació de la ciutadania porti a accions reals de canvi. La informació no es converteix en coneixement per si mateixa, especialment si es dóna en excés. Cal un canvi de paradigma en comunicació que no només ha de sensibilitzar sinó proporcionar l'accés a el coneixement científic.
Hi ha una allau d'informació sobre la degradació de l'entorn, l'escalfament de l'atmosfera i les ombrívoles perspectives que per al futur d'un planeta que arribarà abans de 2030 els 8.000 milions d'habitants (Statista). L'ONU espera que per aquesta data la població de la Terra haurà aconseguit arribar als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Que l'actual crisi climàtica i mediambiental és una amenaça per a la consecució dels ODS és una evidència cada vegada més constatable per l'opinió pública, els mitjans de comunicació generalistes i la major part dels governs i empreses.
Les institucions de l'ONU, les associacions científiques, les ONG, els grups ecologistes i molts dels governs que han "despertat", especialment el passat any 2019, a la realitat de el problema, advoquen per la reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i l'adopció de models de producció sense residus per aconseguir l'objectiu de no sobrepassar els 1,5 ºC, tal com demana el IPCC en el seu Informe especial sobre l'Escalfament Global d'1.5 ° C. [Link a descàrregues recomanades]
Per aconseguir-ho cal conscienciar el suficient nombre de ciutadans per crear una massa crítica que atregui l'interès dels governs i garanteixi la responsabilitat social de les empreses. Doncs els ciutadans, com a usuaris, som els beneficiaris de tots els productes i serveis que han creat el disbarat de residus gasosos i sòlids que amenacen amb col·lapsar el medi ambient.
Als països, com els de la Unió Europea, on les regulacions en matèria de medi ambient han posat en sendera a les empreses, els usuaris som també els principals emissors de residus. Ja sigui per negligència o desinterès (no reciclar, llençar ...) o per accident (riuades, ventades ..), la major part dels residus que apareixen a la terra, els rius i el mar provenen dels usuari finals dels productes.
En realitat és comprensible que això passi, ja que els nostres hàbits de vida, pel que fa a l'ús de productes de consum, tenen una inèrcia de més de 10.000 anys d'extreure, cremar, transformar, usar i llençar. És el que anomenem ara "economia lineal" un model que considera la natura com l'inici i final d'un procés obert: la natura sempre ens proveirà de matèries primeres i combustible per aconseguir l'energia per transformar-les; i la natura sempre podrà ser usada com un embornal de residus ja que l'aire, el sòl i el mar són immensos i tot ho absorbeixen.
La ciència ha demostrat que aquesta idea és incompatible amb la consecució dels ODS i que és una condició sine qua non per eradicar-la entre la ciutadania, almenys en nombre suficient per aconseguir la massa crítica abans esmentada.
El repte de comunicació és notable, especialment amb l'excés d'informació existent en l'actual era digital, i la neurociència demostra que a les possibilitats que el cervell creu coneixement disminueixen (Referència a Keith Gergen). L'excés d'informació porta a la superficialitat de les conclusions de l'receptor i el torna més vulnerable a la manipulació demagògica. I és important que això no passi, ja que aquest repte conté matèries complexes i delicades que obliguen a explicar que:
¥ El model lineal s'ha acabat. Aturar això cal fer entendre conceptes com "sostenibilitat", i les diferències entre "desenvolupament econòmic" i "creixement econòmic", i altres com a "capital natural", un dels més importants de divulgar ja que el desconeixement popular de el terme és una de les bases de la demagògia negacionista respecte a el canvi climàtic i la transició a la denominada economia verda.
¥ És urgent el canvi. La ciència ho ve advertint des de fa un parell de dècades i amb especial èmfasi durant els últims cinc anys.
¥ El model a què hem de migrar és l'Economia Circular, l'únic que allibera a la naturalesa de la provisió de matèries primeres i de l'absorció de residus. Aquest objectiu de comunicació és complex, ja que obliga a explicar als usuaris que:
- La seva relació amb els productes i el seu consum canviarà, ja que els productes es van a dissenyar de forma diferent.
- Com a consumidors participaran en el seu propi disseny i en el de sistema sistema productiu.
- El model crea valor en els residus, que deixaran de denominar-se com a tals i seran considerats com inputs en la generació de riquesa.
Sensibilització amb coneixement
És un autèntic canvi de paradigma que obliga a desenvolupar coneixement i sensibilització en equilibri.
El coneixement, que resideix en el cervell racional, es crea amb la comunicació basada en el mètode científic. La sensibilització, que resideix en el cervell emocional, es genera amb la comunicació impactant, la que crea por, indignació o tristesa.
Una comunicació basada només en la sensibilització, sense coneixement racional, deixa el terreny abonat a la negació o l'alarma apocalíptica; dos estats d'ànim que no aporten solucions i empitjoren la convivència.
D'altra banda, el coneixement sense sensibilització, provoca inhibició i porta a la inacció.
Com aconseguir la comunicació que sensibilitzi i proporcioni coneixement en equilibri? Amb l'educació en el mètode científic, l'únic que ens permet explicar la complexitat de la crisi climàtica i mediambiental que estem vivint.
Seguirem parlant d'això.